"Valencians, derivat del terme -castellà-"

Fullejant per Facebook, com qualssevol altre dia més en la vida d’un jove cibernauta, s’hi poden veure coses molt curioses. Curioses, gracioses i d’altres, insultants. El motiu d’aquest escrit és per referir-me a aquestes últimes: a aquells posts que lliges i inevitablement provoquen cert grau d’indignació i fins i tot un lleuger sentiment de molèstia. Hui, ha tocat veure aquesta imatge que us presente. Una imatge on hi apareix un xic jove de pell fosca, tal vegada sudamericà, on s’hi afegeix una frase que diu: “Igualtat lingüística és... Que em parles en valencià sense fixar-te en la meva aparença”. De primeres, m’ha agradat, de fet, he estat a punt de “compartir-la” (que dins de l’argot Facebook, és sinònim  de suport i alabança a un post aliè però que comparteixes). Quan he vist qui patrocinava la imatge, he canviat completament d’opinió. M’ha sorprés, i com he dit línies mes amunt, fins i tot m’ha ofès. Per esclarir, és la propia Universitat de València qui, mitjançant el Vicedirectorat d’Estudis de Grau i Política Lingüística promociona aquesta imatge.

Resulta que no sóc de València, i en sabia ben poc dels valencians quan hi vaig venir per estudiar. Sóc de La Vila Joiosa, un gran poble o xicoteta ciutat (segons qui ho diga) de la Marina Baixa, que a priori, és coneguda per la estreta relació tant física com lingüística amb els pobles del sud del País Valencià. Però resulta, paradigmàticament, que La Vila compleix, igual que ho feia segles enrere, una funció de fortalesa i defensa; no cap als moriscos que amenaçaven la costa, sinó cap a l’avanç imparable i poc dissimulat de la llengua espanyola com vehicle de comunicació. Pocs quilòmetres més cap al sud, on es troba Campello (i ara que no ens escolten) ha s’hi pot comprovar aquest singular fenòmen: són quatre gats contats els qui parlen valencià, i així, sistemàticament continuant per San Joan (Juan per a ells) San Vicent (Vicente) i així continuant cap a Alacant, Elx i demés territoris murcians-andalusos que políticament s’hi inclouen en les fronteres del País.  

Amb tot açò, i reprenent el tema, resulta que innocentment vaig arribar a València, farà cosa de tres anys, amb l’esperit d’almenys poder parlar valencià sense que ningú em mirés amb cara de boig. Com ja sabeu, no cal dir que estava completament confós i equivocat. Pocs eren els bojos de capital que s’atrevien a soltar alguna paraula solta (no sense deixar eixe característic i estrany per a nosaltres accent apitxat) en valencià. Després en trobaves d’aquells que vivien en pobles perifèrics i bé, alguna que altra arriaven (poques) i ja per últim, els pobles de la comarca que sí el parlaven però no ho feien una vegada tocaven terra en territori capital.

Poc a poc em vaig anar acostumant, de fet, de manera irònica i còmica repetia una i altra vegada allò de “he tingut que venir a València per aprendre a parlar en castellà”. Que no m’importa, ni sóc catalanista ni un del GAV, solament sóc un xic que parla, pensa, escriu i sent en valencià, i, creia sincerament, que estudiaria en valencià. També amb açò estava equivocat...

Parlen de “és necessari cursar el 50% d’assignatures en espanyol per poder donar classe en el territori...” i no sé com continua, el fet és que NO podem estudiar completament en valencià. Ens atenen en castellà a secretaria, a consergeria, correus, mestres, cafeteria... Jo pense, sincerament, que per propia estima, sentiment i identificació amb la nostra terra i el nostre passat, al menys, podríem fer el xicotet esforç de cuidar la llengua. I una manera de fer-ho, seria deixant-nos estudiar amb aquesta.

Així que Universitat de València, faça el favor de no ser hipòcrita, no cal que poses un sudamericà en la imatge, jo, un xic d’Alacant també exigisc igualtat lingüística.