Com cada 25 d'abril, els carrers de València s'acoloreixen de roig i groc per tenyir, amb quatribarrades i senyeres la ciutat. Ahir, com venint fent des que vam nàixer, baixem al carrer per celebrar la Diada del País Valencià; un dia on recordem la derrota front l'exèrcit de Felip V aquell 1707 durant la famosa Batalla d'Almansa. Fou la pèrdua completa dels furs valencians i la imposició de Castella en tots els àmbits: vam perdre d'allò més estimat, llengua, cultura i dignitat. No obstant això, 308 anys després continuem amb la mateixa energia, amb la mateixa força i continuem la lluita contra un govern botifler, que encara avui, no respecta les senyes d'identitat valencianes; un govern que maltracta la seua llengua, que oblida la seua història i que malve la seua dignitat. Per això el poble que canta mai no mor; per això estem ben vius!
La setmana passada vam acudir a les trobades d'escoles en valencià, que es van celebrar en Xaló, en la Marina. Vam respirar un aire festiu i combatiu alhora, exigint l'escola que volem i construïnt el futur que ens mereixem.
Vejeu quina festa!
Després, aquesta setmana i junt al BEA, hem creat unes xicotetes jornades per portar a Magisteri coses diferents, fins i tot, hem tingut a Andreu Valor i Borja Penalba cantant a la Facultat, com no, amb la veu de la nostra companya de batalles, Berta Iñíguez!
I per últim, ahir vam acudir a la festa pel canvi i per posar punt i final a una setmana de lluita, una gran festa amb concertàs!
Diuen que som pocs, però tenim moltes ganes de fer soroll, i la nostra manera de fer-ho és baixant al carrer a participar, com deia Estellés "no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d'un poble alegre, unit i combatiu!"
