La immersió lingüística va ser una lluita de classe

La immersió lingüística va ser una lluita de classe



"No va ser immersió idiomàtica. Va ser una lluita contra diverses explotacions, per construir una comunitat en la que la llegua no pogués servir per separar ni excloure."

Aprenentatge bancari

Sembla una moda que poc a poc s'ha convertit en una epidèmia cada vegada més greu. El que fa uns anys eren pares i mares responsables i moderns, portant als seus fills a tota mena d'activitats extraescolars, ara s'ha convertit en un vertader tópic ordinari a l'ordre del dia. Son moltes les families que opten per emplenar de dalt a baix l'horari dels xiquets i xiquetes; consideren que per triomfar en aquesta societat (competitiva i exigent com és la nostra) des de ben xicotets, els més menuts han de fer anglès, música, esport, art, dansa i si de pas queda una estona lliure, que agafe altre instrument. Però, i quan son lliures? No negaré ni teoritzaré els beneficis d'aquestes pràctiques, ni tampoc faré una anàlisi detallada sobre les conseqüències negatives i l'estrés que provoca en els xiquets i xiquetes, aquests horaris interminables. No obstant, partiré de la meua pròpia experiència per dir que les coses que amb tendresa, enyorança i nostàlgia recorde son aquells vespres amb el meu avi al bancal plé de pols i llapasses; aquells matins amb els amics recorrent tot el poble amb la bicicleta; aquelles nits d'estiu sopant a la platja amb els meus pares. Bacs, ferides, errors, sorpreses, històries, refranys, dites... tot el que he après i tot el que sóc no té cabuda a cap acadèmia, escola o centre instructiu: deixeu als xiquets i xiquetes tranquils. L'aprenentatge no té ritme, ni rúbriques evaluatives ni titolacions oficials.

Una cosa semblant ha succeït amb l'aprenentatge de les llengües. Basant-me de nou, en el meu raonament més empirista i fent-ne ús del meu cas personal, he après que allò de les segones i terceres llengües va estretament relacionat amb la necessitat i la significació personal de cadascú. És a dir, fins que una situació real i connectada amb la voluntat de l'aprenent no esdevinga, l'aprenentatge serà en buit, purament motivat extrínsecament per altres factors i completament deslligat de la pròpia persona, pel que farà, una adquisició incompleta, deficient i amb grans greujes. Jo personalment puc dir que l'anglès ha sigut un enemic durant tota la meua vida; recorde tot el que he patit per tal d'aprovar exàmens, traure títols i demés, però, fins que no vaig tenir que desenvolupar-me a l'estranger per solventar conflictes reals, la llengua va estar exclosa a un calaix purament cognitiu i amb molt poc significat. Per tot açò, i en poques paraules, hem de respectar la voluntat de cada xiqueta i xiquet i adaptar, els seus aprenentatges, a les seues necessitats reals per tal de proporcionar-li instruments eficients per viure d'una manera plena.

Ni anar a solfeig ni les classes de francés m'han servit de res, mare i pare.

Models educatius i segones llengües!

Models educatius i segones llengües

Contacte de llengües!

1. Contacte de llengües

Jovent en moviment!

Com cada 25 d'abril, els carrers de València s'acoloreixen de roig i groc per tenyir, amb quatribarrades i senyeres la ciutat. Ahir, com venint fent des que vam nàixer, baixem al carrer per celebrar la Diada del País Valencià; un dia on recordem la derrota front l'exèrcit de Felip V aquell 1707 durant la famosa Batalla d'Almansa. Fou la pèrdua completa dels furs valencians i la imposició de Castella en tots els àmbits: vam perdre d'allò més estimat, llengua, cultura i dignitat. No obstant això, 308 anys després continuem amb la mateixa energia, amb la mateixa força i continuem la lluita contra un govern botifler, que encara avui, no respecta les senyes d'identitat valencianes; un govern que maltracta la seua llengua, que oblida la seua història i que malve la seua dignitat. Per això el poble que canta mai no mor; per això estem ben vius!

La setmana passada vam acudir a les trobades d'escoles en valencià, que es van celebrar en Xaló, en la Marina. Vam respirar un aire festiu i combatiu alhora, exigint l'escola que volem i construïnt el futur que ens mereixem. Vejeu quina festa!

Després, aquesta setmana i junt al BEA, hem creat unes xicotetes jornades per portar a Magisteri coses diferents, fins i tot, hem tingut a Andreu Valor i Borja Penalba cantant a la Facultat, com no, amb la veu de la nostra companya de batalles, Berta Iñíguez!

I per últim, ahir vam acudir a la festa pel canvi i per posar punt i final a una setmana de lluita, una gran festa amb concertàs!

Diuen que som pocs, però tenim moltes ganes de fer soroll, i la nostra manera de fer-ho és baixant al carrer a participar, com deia Estellés "no et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa, no podran res davant d'un poble alegre, unit i combatiu!"

Barbaritat Valenciana

El PP aprova en solitari la polèmica llei de senyes d'identitat que reconeix la singularitat del valencià





S'acosten eleccions, i de nou, la dreta més podrida del País Valencià, o com tant els agrada dir a ells, la Comunitat Valenciana, trau els tancs al carrer. Reviu la flama del electoralisme barat i brut del Partit Popular, utilitzant, com no, polítiques lingüístiques i un avorrit i repetitiu discurs contra tot allò relacionat amb el català com un conflicte social i de greuje afamador. Ara, per més inri, agrupacions com Lo Rat Penat i el seu catastròfic diccionari de la llengua amb joies com l'acceptació del "mos" (en contra de 'ens') i tota aquesta colla de blavers que tant coneixem, passaran a formar part de responsabilitats educatives, aplicant-ne, és clar, les característiques ortogràfiques i gramaticals que els defineix.



Una vegada més, mostra de com la llengua s'utilitza com vehicle per fomentar la ruptura, el debat i la incompatibilitat social d'uns valencians que, avorrits d'aquesta Batalla interminable, avoquen pel passotisme i la indiferència davant notícies com aquestes.


Per què no canvien el discurs de "Mai mos fareu catalans" per, "Sempre serem valencians"; per què no plantejar eixe esperit nacionalista i d'exaltació patriòtica de mode positiu i esborrar l'odi i la fòbia cap als catalans i el foment de discussions (encara avui) tant absurdes com les esmentades?


"Lo de Sanchis Guarner y lo de Fuster fueron petardos hombre... no hablemos de bombas". Aquestes, i altres joies més, les compartisc amb vosaltres amb un xicotet documental sobre allò que amb la notícia reviu; La Batalla de València.

Monopoli informatiu al País Valencià

Entrevista realitzada pels companys d'Allioli a David Fernàndez, sobre el futur dels mitjans de comunicació al País Valencià. Interessants declaracions...