La immersió lingüística va ser una lluita de classe
"No va ser immersió idiomàtica. Va ser una lluita contra diverses explotacions, per construir una comunitat en la que la llegua no pogués servir per separar ni excloure."
martes, 26 de mayo de 2015
Aprenentatge bancari
Sembla una moda que poc a poc s'ha convertit en una epidèmia cada vegada més greu. El que fa uns anys eren pares i mares responsables i moderns, portant als seus fills a tota mena d'activitats extraescolars, ara s'ha convertit en un vertader tópic ordinari a l'ordre del dia. Son moltes les families que opten per emplenar de dalt a baix l'horari dels xiquets i xiquetes; consideren que per triomfar en aquesta societat (competitiva i exigent com és la nostra) des de ben xicotets, els més menuts han de fer anglès, música, esport, art, dansa i si de pas queda una estona lliure, que agafe altre instrument. Però, i quan son lliures? No negaré ni teoritzaré els beneficis d'aquestes pràctiques, ni tampoc faré una anàlisi detallada sobre les conseqüències negatives i l'estrés que provoca en els xiquets i xiquetes, aquests horaris interminables. No obstant, partiré de la meua pròpia experiència per dir que les coses que amb tendresa, enyorança i nostàlgia recorde son aquells vespres amb el meu avi al bancal plé de pols i llapasses; aquells matins amb els amics recorrent tot el poble amb la bicicleta; aquelles nits d'estiu sopant a la platja amb els meus pares. Bacs, ferides, errors, sorpreses, històries, refranys, dites... tot el que he après i tot el que sóc no té cabuda a cap acadèmia, escola o centre instructiu: deixeu als xiquets i xiquetes tranquils. L'aprenentatge no té ritme, ni rúbriques evaluatives ni titolacions oficials.
Una cosa semblant ha succeït amb l'aprenentatge de les llengües. Basant-me de nou, en el meu raonament més empirista i fent-ne ús del meu cas personal, he après que allò de les segones i terceres llengües va estretament relacionat amb la necessitat i la significació personal de cadascú. És a dir, fins que una situació real i connectada amb la voluntat de l'aprenent no esdevinga, l'aprenentatge serà en buit, purament motivat extrínsecament per altres factors i completament deslligat de la pròpia persona, pel que farà, una adquisició incompleta, deficient i amb grans greujes. Jo personalment puc dir que l'anglès ha sigut un enemic durant tota la meua vida; recorde tot el que he patit per tal d'aprovar exàmens, traure títols i demés, però, fins que no vaig tenir que desenvolupar-me a l'estranger per solventar conflictes reals, la llengua va estar exclosa a un calaix purament cognitiu i amb molt poc significat. Per tot açò, i en poques paraules, hem de respectar la voluntat de cada xiqueta i xiquet i adaptar, els seus aprenentatges, a les seues necessitats reals per tal de proporcionar-li instruments eficients per viure d'una manera plena.
Ni anar a solfeig ni les classes de francés m'han servit de res, mare i pare.
Ni anar a solfeig ni les classes de francés m'han servit de res, mare i pare.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)