El poble que canta mai no mor

Versos d’Estellés recitats per Pau Alabajos amb acompanyaments d’acords de Borja Penalba i la incansable veu de Feliu Ventura. Melodies dolces i acústiques d’Andreu Valor i sons elèctrics dels Obrint Pas. Crits d’esperança i lluita de Xavi Sarrià i una poderosa dolçaina de fons de Miquel Gironès. Josep Nadal i els de Pego, amb La Gossa Sorda i un Senyor pirotècnic com emblema. Fills de Raimon i el seu crit Al vent, germans d’Ovidi Perquè vull i cosins germans de Llach i la maleïda Estaca.

Son molts el valents i valentes que han seguit fidels a la seua llengua per donar-li forma de versos a les melodies i acords de la nostra cultura. De Nord a Sud, des de l’Horta fins a la Marina Baixa amb els Sant Gatxo (La Vila Joiosa) i encara allargant més el Sud amb els Mugroman.

Una vida dalt de l’escenari lluitant contra tot pronòstic i defenent, al so de melodies fresques i combatives, el nostre tresor: la nostra llengua.

No eixiran per televisió, ni seran rics mai. Però aconsegueixen despertar una flama que recorre tots els pobles del País Valencià; la famosa Flama dels Obrint Pas i el seu convit de “baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. Com diu Pau, nosaltres serem els utòpics, idealistes, ingenus, però per què no escoltar música en la nostra llengua?

He après a diferenciar varietats dialectals amb els mallorquins d'Antònia Font, amb els apitxats d'Aspencat fins arribar a casa meua amb Sant Gatxo i la famosa sonarització de les terminacions sordes.

Amb açò pretenc, humilment, fer una petita aportació cap a la desaparició de prejudicis i conflictes que giren al voltant de la música en valencià. Com a mestres, hem de fugir de la boira que envolta malauradament la nostra música, utilitzada moltes vegades, com vehicle o instrument cap a qüestions merament polítiques i ideològiques.

És molt preocupant veure la cara de sorpresa quan a algú li dius que escoltes música en valencià, de fet, el 90% de les vegades afegeixen algun comentari tipus "ah, de catalanistes" "musiqueta d'independència eh?!". De vegades ni intente justificar-me, pense que no cal; allà cadascú amb la seua ignorància, però disculpeu que diga el que pense: em sembla molt més extrany que s'escolte música en un altre idioma que no és el teu propi (com anglès, francés fins i tot italià).

Dignificar la nostra llengua i defendre la nostra cultura comença per fer-ne ús en tots els àmbits de la nostra vida. Suprimir els complexos i sentiments d'inferioritat, fugir de concepcions errònies i conflictes absurds; mantenir viva la flama de la llengua. Un camí per fer-ho; escoltant música en la nostra llengua. Per què no?